PLANTEJAMENT DE LA TRANSFORMACIÓ

A principis dels anys 80, el Port va plantejar-se la completa transformació de les 55,6 hectàrees de zona portuària situades en l’espai comprès entre la prolongació del parament sud del Moll de Barcelona i l’eix del carrer de servei Moll Catalunya.

D’una banda, l’evolució tecnològica del transport marítim i de la manipulació de les càrregues requerien cada vegada majors calats i esplanades als molls, la qual cosa ja havia conduït a què l’activitat pròpiament portuària s’anés desplaçant cap a ponent. D’altra banda, la voluntat d’obertura de la ciutat al mar havia anat consolidant un estat d’opinió favorable al canvi d’usos a la zona per tal de facilitar-ne l’accés i el gaudi per part dels ciutadans.


PRIMERS PASSOS

La remodelació del Moll de Bosch i Alsina duta a terme l’any 1981, en la qual van col·laborar l’Ajuntament i el Port Autònom de Barcelona, pot considerar-se com el primer antecedent directe de les actuacions que van generar el que posteriorment es denominaria Port Vell.

El mes d’octubre de 1985, el Port Autònom de Barcelona va constituir un grup de treball intern denominat Comissió del Port Vell. Entre les moltes propostes realitzades per aquesta Comissió, destacava la de constituir un òrgan específic de gestió que garantís l’impuls continuat que es requeria per a remodelar l’àrea portuària més pròxima al centre urbà de Barcelona. D’aquesta manera el Consell d’Administració del Port Autònom de Barcelona va aprovar la constitució de la Gerència Urbanística Port 2000.

L’any 1987 l’Ajuntament de Barcelona va publicar el document  Àrees de Nova Centralitat, on s’estudiaven espais que, per la seva situació, es podien convertir en nous centres d’activitat fins aquell moment no aprofitats. Una de les zones descrites coincidia bàsicament amb l’espai del Port Vell, i el document va resultar cabdal per al projecte de transformació ja que palesava la voluntat municipal de recuperar la zona per a l’ús ciutadà.  Aquest posicionament per part de l’Ajuntament, coincident amb el del Port, va servir posteriorment per aplanar les dificultats lògiques i implícites que comportava la redacció del primer planejament urbanístic realitzat per un Port Autònom.


REDACCIÓ DE PROJECTES

Aquest mateix any el Port va començar a elaborar el seu Pla Estratègic, un ambiciós projecte global que estructurava el seu territori entorn a tres àrees principals: el port comercial, el port logístic i el Port Vell. Aquest darrer va esdevenir a partir d’aquest moment un espai d’especial atenció, i es va redefinir amb la intenció de recuperar una vella infraestructura que, amb les grans ampliacions de les darreres dècades, havia quedat obsoleta i relegada als usos portuaris més tradicionals.

Partint del treball realitzat per la Comissió del Port Vell, la Gerència Urbanística Port 2000 va redactar el Pla Especial del Port Vell, que després d’un procés de negociacions entre les diferents administracions amb competències en el planejament; va ser consensuat, aprovat en la seva versió definitiva, i publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya , núm. 1153, el 9 de juny de 1989.


URBANITZACIÓ DEL PORT VELL, UN ESPAI PER AL GAUDI DELS CIUTADANS

Aviat va començar un frenètic i intens període d’obres d’urbanització i de construcció que van concloure deixant configurat el territori del Port que llinda amb la ciutat de Barcelona tal i com ara el coneixem: un espai plenament integrat a la ciutat, on la tradició es fon amb la modernitat i el dinamisme; un dels indrets més singulars i preuats tant per la ciutadania de Barcelona com pels turistes que visiten la nostra ciutat. 

En el decurs dels segles el Port de Barcelona ha format part activa de l’esdevenir de la ciutat i, com ella, s’ha anat adaptant als nous temps i transformant-se per continuar sent un escenari privilegiat on transcorre la vida de la seva gent.