La del port de la ciutat de Barcelona és una història tan plena de dificultats com d’un notable esperit de superació. Barcelona, una de les capitals medievals de la Mediterrània, ha hagut de lluitar contra els elements per tenir el port exemplar que té actualment. Els molls del Port Vell descansen sobre segles d’esforços que avui es veuen compensats amb la recuperació per a la ciutat d’un dels seus espais més carismàtics.
EL PASSAT MÉS REMOT: DELS IBERS ALS ROMANS
Cap al segle IV a.C, el que avui és Barcelona era territori de les tribus laietanes, els ibers que habitaven el litoral comprès entre els rius Llobregat i Tordera. Els seus poblats ocupaven els turons entre la serra i el mar.
Sobre la muntanya de Montjuïc, Barkeno era el principal enclavament laietà d’aquesta zona. El seu port natural era a ponent de la muntanya, comerciava amb la colònia grega d’Empúries i disposava de sitges de gran capacitat.
Al segle I els romans van fundar la colònia de Barcino sobre el mont Tàber, on avui hi ha la Plaça de Sant Jaume. D’aquella època data la primera activitat portuària al vessant nord de Montjuïc, aproximadament entre l’actual Moll de Bosch i Alsina i les Drassanes.
A partir de l’emmurallament de Barcino, després de la invasió dels bàrbars de l’any 263, la ciutat i la seva activitat marítima van començar a créixer.
L’ESPLENDOR MEDIEVAL: UN IMPERI MARÍTIM SENSE PORT
Els segles convulsos de l’Alta Edat Mitjana van acabar situant Barcelona a la frontera entre els dos grans móns medievals: l’islam, al sud, i el cristianisme, al nord. Aquesta situació estratègica va ser decisiva per al creixement de Barcelona, que s’establí com a pont comercial entre uns i altres i esdevingué la major potència marítima de la Mediterrània.
Les Drassanes Reials de Barcelona, construïdes entre els segles XIII i XIV i que avui constitueixen una de les obres de gòtic civil més ben conservades del món, són una bona mostra del poder naval d’aquella ciutat medieval.
Barcelona dominava la Mediterrània, certament, però ho feia sense tenir un port digne de considerar-se’n. Les naus que ancoraven entre les Drassanes i la ciutat quedaven massa exposades als forts temporals de llevant que solen afectar la nostra costa i que van causar molts naufragis davant mateix de Barcelona.
Els temporals enfonsaven vaixells i també dificultaven enormement la construcció d’un port artificial que els oferís protecció i facilités la càrrega i descàrrega de mercaderies, perquè la gran quantitat de sorra i sediments que desplaçaven malmetien les obres, a mitja construcció o quan ja estaven acabades.
El Port de Barcelona és producte d’un gran esforç que, durant segles, ha permès superar esculls de tota mena i, en particular, de caràcter meteorològic.
ÈPOCA MODERNA: L’ORIGEN DEL PORT ACTUAL, UNA LLUITA CONTRA LA SORRA
No va ser fins l’any 1477 que es començà la construcció del primer projecte reeixit: un moll que arribaria fins a l’illa de Maians, que era una illeta sorrenca a un centenar de metres de la costa. Aquest és el veritable naixement del Port de Barcelona.
El creixement del dic que protegia el port, que en successives etapes es va anar allargant des de l’illa de Maians cap al sud i el sud-oest, va anar acompanyat de grans acumulacions de sorra a la platja situada al sud-est de la Ciutadella. Sobre aquesta nova península s’edificaria el barri de la Barceloneta.
Però, malgrat les successives ampliacions del dic (que al 1723 arribava fins l’actual Moll de Pescadors), l’any 1743 l’acumulació de sorra va arribar a col·lapsar el port: una gran barra entre l’extrem del dic i l’actual Plaça del Portal de la Pau va obligar a tancar el port, atrapant vaixells a dins i deixant-ne d’altres fora. D’una mica més endavant, de 1772, és la torre de la llanterna, un far que avui és el rellotge del Moll de pescadors.
EL SEGLE XIX: ARRIBEN LES GRANS SOLUCIONS
Per solucionar definitivament els greus problemes de calat del port, el 1816 es va començar a allargar l’escullera, que al 1882 arribava ja a l’actual dic Flotant. Però una nova barra de sorra demostrà que encara no n’hi havia prou, motiu pel qual es va perllongar el dic i es va construir un contradic que situava la boca del port a l’actual moll de Ponent.
El 1868, les entitats barcelonines van sol·licitar al Ministeri de Foment la constitució de la Junta d’obres del Port de Barcelona, que es va reunir per primer cop l’any 1869. Aquesta institució fou tota una experiència de descentralització i va tenir vida fins l’any 1978, més d’un segle després de la seva creació.
Sota el govern de la Junta d’obres el port va encaminar la seva consolidació estructural i el perill de la sorra i els temporals va quedar definitivament relegat a les pàgines de la Història.
El 1882 va concloure la construcció del primer moll transversal, on ara hi ha el moll de Barcelona que uns quants anys més tard acolliria la Torre Jaume I del transbordador aeri, amb motiu de l’Exposició Universal de 1929.
LA HISTÒRIA RECENT: UN CREIXEMENT EXPONENCIAL
El port va seguir creixent fins a passar de llarg la muntanya de Montjuïc, cap al Delta del Llobregat, amb la construcció d’un port interior a la vora del riu, on més de dos mil anys abans havia començat l’activitat portuària dels orígens més remots de Barcelona.
L’any 1978 s’aprova l’Estatut d’Autonomia del Port, convertint-lo en el Port Autònom de Barcelona, i el 1987 es comença a elaborar el Pla Estratègic, un ambiciós projecte global per al port. El 1992 queden suprimides les juntes d’obres i els ports autònoms de l’Estat Espanyol i es creen les autoritats portuàries. És per això que el Port de Barcelona s’anomena avui Autoritat Portuària de Barcelona.
En el marc del Pla Estratègic, el port s’estructura entorn a tres àrees principals: el port comercial, el port logístic i el Port Vell. Aquest darrer, el Port Vell, esdevé un espai d’especial atenció, amb la intenció de recuperar una vella infraestructura que, amb les grans ampliacions de les darreres dècades, havia quedat obsoleta i relegada als usos tradicionals.
Actualment, el Port Vell és un espai plenament integrat a la ciutat i a la ciutadania, on la tradició i el pes de la Història es fonen amb la modernitat i la utilitat d’un dels indrets més singulars de Barcelona.
Un port, una ciutat i una antiga història entre Barcelona i el mar.
